Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris incendis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris incendis. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de setembre de 2010

Els incendis s'apaguen a l'hivern

(publicat a El Periódico 27-5-10)

A Catalunya ens estimem els boscos però la relació que tenim amb ells és ambigua i distant. Els hem idealitzat, convertint-los en un simple element decoratiu d’un paisatge que voldríem lliure de tota petjada humana. Ens costa d’entendre que les arbredes puguin tenir alguna utilitat diferent de la de complaure la nostra mirada, i que, fins i tot per a la seva preservació, és bo que siguin objecte d’algun tipus d’explotació. Els tenim oblidats. Només recordem la seva existència a la tardor, quan comença la temporada de bolets, i a l’estiu, quan observem amb llàgrimes als ulls, i des de lluny, com es cremen.
Solc recórrer les Gavarres amb bicicleta i puc donar fe que des de la Generalitat s’està fent, aquest any, un treball ingent per recuperar els boscos després de la gran nevada del 8 de març. Però la tasca a realitzar és de dimensions grandioses. La tempesta que va deixar mig Girona a les fosques va fer caure milers d’arbres i quasi no va quedar ni un sol camí apte per a la circulació. Des del departament de Medi Ambient s’assegura que recuperar els boscos exigirà una feina continuada que s’allargarà ben bé dos o tres anys i que al màxim a què s’arribarà abans de l’estiu és a obrir la xarxa principal de camins i les zones més sensibles. Així doncs, el perill d’incendi serà d’aquí a unes setmanes màxim. I si la feina s’allarga tant de temps, la vegetació creixerà de forma irremeiable, i molts senders, que en el passat servien per comunicar per la via més directa cases aïllades, es perdran per sempre més.
Els ciutadans hi podem fer alguna cosa, a banda de lamentar-nos? Em sembla que sí, com a mínim aquells que en som usuaris habituals. N’hi hauria prou que cadascú de nosaltres, cada cop que sortim a la muntanya, dediquéssim una estona a retirar unes quantes branques i algun dels nombrosos troncs que trobem pel camí. O que els centres excursionistes i clubs ciclistes organitzessin sortides amb aquesta única finalitat. Jo em presento voluntari. Com diuen els bombers, “els incendis s’apaguen a l’hivern”. Tots hi podem contribuir.