Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcalde. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de juliol del 2011

Doctor Trias, l'"espanyolitis" té cura?

Publicat a El Periódico del 7 de juliol del 2011
Els primers símptomes d’espanyolitis es manifesten des de la primera infància. El nen es resisteix a acceptar la bufanda del Barça que li ha regalat l’oncle el dia del seu sant i les ziga-zagues de Messi a l’àrea rival no li produeixen ni fred ni calor. Ell prefereix el petit i bufó estadi de Cornellà a la magnificència del Camp Nou. Se sent part d’una minoria però per res del món canviaria els colors del seu equip pels de cap altre en el món.
Per sort, el nen no té per què preocupar-se. Tot i que ser de l’Espanyol és una desgràcia, les noves autoritats municipals han decidit posar-hi remei. El nou alcalde de la ciutat, metge de professió i conseller de Salut en dos governs de Jordi Pujol, negocia amb el Barça la conversió de la Masia en un centre de desintoxicació espanyolista. Aprofitant que ha deixat de funcionar com a espai per a la formació de joves promeses del futbol, les instal·lacions on van créixer Guardiola, Messi, Xavi i Iniesta serviran a partir d’ara perquè els seguidors i socis de l’Espanyol apostatin de la seva fe blanc-i-blava i abracin el credo futbolístic majoritari a la ciutat.
Els casos més greus estaran obligats a seguir tractaments pal·liatius de xoc, com el visionat dels videos de totes les finals de Champions guanyades pel Barça, transfusions de sang blau-grana gratuïtes i assistència a sopars de germanor organitzats pels Boixos Nois i les Brigades Blanquiazules.
Els pericos de més renom, com Manel Lucas, Carles Flavià, Josep Martí Gómez, Carles Canut, Ricky Rubio, Nacho Vidal, Alberto Fernández Díaz, Jaume Alguersuari, González Ledesma o Gemma Mengual, estaran exempts d’aquestes obligacions. N’hi hauria prou que es deixin fotografiar amb una bufanda del Barça. Serà el primer pas per deixar enrere la seva particular desgràcia.

dijous, 14 d’abril del 2011

Dues propostes (electorals) captivadores

Publicat a El Periódico del 14-4-2011

S’acosten unes noves eleccions i els nostres polítics tornen a alegrar-nos les oïdes amb propostes captivadores. Per exemple, el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, insisteix en la gratuïtat de l’àrea verda que ja va proposar en la campanya del 2007. I aquesta vegada hi afegeix la seva voluntat de rebaixar els peatges d’accés a Barcelona als automobilistes que condueixin vehicles poc contaminants. Segur que les dues iniciatives encandilaran als conductors habituals i al lobby automobilístic, però no sembla que vagin en la direcció de l’interès comú, que és reduir el volum de vehicles privats que cada dia circulen per Ciutat Vella o l’Eixample.
L’argument de Trias per eliminar l’àrea verda és que pagar per aparcar és una forma de peatge encoberta. En això li hem de donar la raó. Si has de pagar, t’ho penses dues vegades abans d’agafar el cotxe i t’obligues a buscar alternatives. Fer el contrari, posar facilitats, només fa que generar més trànsit, més fum, més soroll.
La proposta de reduir els peatges als accessos a Barcelona per als vehicles menys contaminants peca si fa no fa del mateix defecte. Si realment vols reduir el trànsit, el lògic és penalitzar els vehicles que més contaminen, com, sense anar més lluny, estudia fer el govern Sarkozy. En el cas francès, però, la idea va més lluny. Directament es plantegen prohibir la circulació dels vehicles més contaminants pels centres urbans.
En el nostre país els partits polítics segueixen aferrats a idees del passat. Per ser d’esquerres, has d’estar a favor de la bicicleta i en contra del cotxe, i en canvi, si vols ser de dretes has de defensar la llibertat per circular a la velocitat que vulguis i en contra de qualsevol norma que vulneri els que consideres els teus drets. Molt em temo que la gent del carrer és menys rígida. Valors com l’ecologisme són cada cop més transversals. Al cap i a la fi, tots volem viure en un entorn agradable. Ser de dretes, ser d’esquerres; ¿això què és?