Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Samarkanda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Samarkanda. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de setembre de 2010

Laporta, Gengis Khan i l'ambaixador

(publicat a El Periódico 24-6-10)
Els enfrontaments entre kirguisos i uzbeks es reprodueixen amb certa regularitat a l’Àsia Central. Vaig ser en aquella zona el juny del 1996. Feia només mig any que s’havia aixecat l’estat d’excepció que regia des del 1990, quan dos dies d’enfrontaments s’havien saldat amb un miler d’uzbeks morts i milers més intentant creuar la frontera.
Totes dues nacionalitats tenen una història tan llarga com breu és el recorregut dels seus respectius estats. Els kirguisos descendeixen de les orgulloses tribus que, després d’haver gosat desafiar Gengis Khan i el seu nét Jublai Khan, van trobar refugi en les muntanyes Celestials (Tienshan) fugint de les tropes mongols que els perseguien. Són un poble de tradició nòmada i ramadera, que viu en una mena d’Alps salvatges i quasi sense explotar. Els uzbeks, en canvi, estan instal·lats a la plana i són més mercaders. Es consideren els hereus de Tamerlà, el gran heroi uzbek que, després de dir que “si al cel hi ha un déu, a la terra bé hi ha d'haver un rei”, es va llançar a la conquesta de noves terres, quedant-se a les portes de Constantinoble i de Moscou. El poble uzbek va erigir algunes de les ciutats més fastuoses de la ruta de la seda, com Samarcanda o Bukhara, les mateixes que va descriure amb delectació Ruy González de Clavijo, l’ambaixador d’Enric III de Castella, en un llibre (Embajada a Tamorlán) que, a més de ser una de les millors joies de la literatura de viatges en llengua castellana, és l’únic testimoni occidental que descriu el luxe i refinament de què gaudia Samarcanda al segle XV. Altres europeus havien arribat fins allà abans. Només ell va poder tornar i explicar-ho.
Tant els enfrontaments tribals dels últims dies com els del 1990 han tingut per escenari la vall de Fergana, una província fèrtil que controla en bona part l’Uzbekistan. Al Kirguizistan només li pertoquen les inhòspites muntanyes que l’envolten. Amb la nostra millor intenció, proposem al president del Barça, el senyor Joan Laporta, que, ara que tindrà més temps, contribueixi a difondre la realitat dels països centreasiàtics amb els que té negocis, i que tan desconeguts són per al poble català.