Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sagrada Família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sagrada Família. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de desembre de 2011

Així es gasta els diners un turista a Barcelona

Publicat al diari Ara el 5 de desembre del 2011


Catorze milions de pernoctacions anuals, 7,1 milions de turistes allotjats en hotels, una despesa diària de 20 milions d’euros… No hi ha dubte que el turisme s’ha convertit en el gran matalàs per esmorteir l’impacte de la crisi a Barcelona. Però qui és en realitat aquest turista que s’amaga darrera de les grans xifres? Quins llocs visita i com es gasta els diners?
El retrat robot del turista que visita la ciutat és, segons els anuaris estadístics de l’Ajuntament i de Turisme de Barcelona, un francès o italià que s’allotja dues nits al centre. Arriba a la capital catalana en avió per motius vacacionals, s’ha organitzat el viatge pel seu compte i s’allotja en hotels de quatre estrelles.
El nostre home (fictici) s’anomena monsieur Duval, és de París i gaudeix d’una situació econòmica relativament acomodada. L’acompanya un company de feina, amb qui compartirà habitació en un hotel més que correcte de l’Eixample. Els dos amics francesos disposen de dos dies i mig per conèixer la ciutat, i com que el temps no és excessiu, han planificat l’estada per internet.
Des del web de Turisme de Barcelona han comprat un tiquet del Bus Turístic (20,70 euros) per al primer dia, mentre que els altres dos utilitzaran la tarja Barcelona Card (24,75 euros), que els garanteix transport públic i accés gratuït durant dos dies a alguns equipaments culturals (no precisament els top ten), a més de descomptes en algunes botigues.
El primer dia arrenca amb un tour guiat pel barri Gòtic (13 euros), la visita a la Catedral (6), al Museu Picasso i una passejada pel Born i Santa Maria del Mar. L’entrada que dóna accés al recinte del carrer Montcada consagrat al pintor malagueny els surt bé de preu. Pels 25 euros que costa l’Articket podran visitar també la Fundació Miró i la Pedrera, i encara la Fundació Tàpies, el MNAC, el Macba i el CCCB si tenen temps.
Precisament aquesta tarda visiten la Pedrera (l’audioguia, 4 euros més, no va inclosa en l’Articket) i la Casa Batlló (18,15 euros amb audioguia, la vulguis o no). En acabat, monsieur Duval aprofita per comprar-se unes sabates en una botiga del Passeig de Gràcia i un llibre de gran format sobre el modernisme (54,5 euros). I corrent cap al Museu del Barça abans no tanquin.
L’entrada, 22 euros, serà la més cara que el francès haurà pagat en la seva estada a Barcelona. Però no hi pot fer res. En canvi, amb la samarreta del Messi que li ha encarregat un amic decideix fer un estalvi. En comptes de pagar els 80,99 euros que li demanen per la prenda oficial, acabarà comprant-ne una de falsa a la Rambla per 28.
El que no li estalviarà ningú són els 9,7 euros que li clavaran per una cervesa gegantina en una terrassa de la Rambla. L’home s’ho pren amb filosofia. “Preus de París”, es consolarà. Tot i que a l’hora de tornar a l’hotel té una segona sorpresa. El Bus Turístic acaba el servei a les vuit del vespre, de manera que ell i el seu amic acabaran pagant uns, segons la seva opinió, excessius 15 euros per un taxi.
El plat fort de la segona jornada, i de qualsevol viatge a Barcelona, és la Sagrada Família, que per a alguna cosa és, amb 2,3 milions de visitants l’any, el monument més visitat de Catalunya. L’entrada amb audioguia més l’ascensor per pujar a les torres suma 20,3 euros. És tot el que monsieur Duval pagarà aquest matí, perquè a continuació es dirigiran al Park Güell (accés lliure) i a Gràcia.
Després de dinar, els dos parisencs es dirigeixen a Montjuïc. Des de l’Aeri del Port (10 euros) i des del telefèric (9,3) gaudeixen d’unes vistes esplèndides sobre la ciutat, i ja a mitja tarda visiten la Fundació Miró (accés lliure amb l’Articket), l’Estadi Olímpic i el Poble Espanyol (8,9), on es quedaran a sopar.
L’agenda per a l’últim dia de visita a Barcelona és apretada. Passejada per la Rambla, visita a la Boqueria, compra d’un drac del Park Güell en una botiga de souvenirs (26 euros), puja i baixa al mirador de Colom (de franc gràcies al Barcelona Card), passejada pel port en golondrina (també gratis), visita a l’Aquàrium (17,75 euros), passejada en bicicleta pel front litoral (22) i retorn accelerat a l’hotel i dinar per poder ser a l’aeroport a primera hora de la tarda.
Un cop monsieur Duval torni al seu pis de París i faci números, descobrirà que ha gastat -bitllets d’avió a banda- 673,84 euros a Barcelona. Les partides més grans no hauran estat per a l’hotel (14,7% del total), per a les visites (23,3%) ni per als àpats (17,6%), sinó per a les compres realitzades en una llibreria i una sabateria del Passeig de Gràcia i en una botiga de souvenirs de la Rambla (29,3%). A l’altre costat de la balança, les despeses realitzades en transport (11,8%) i en consumicions (3%). L’home se sorprèn que quasi la meitat dels 21 euros pagats en begudes corresponen al barril de cervesa que li van servir en la terrassa de la Rambla. “Ben pensat –reflexiona-, potser sí que em van enredar”.
Un portaveu de Turisme de Barcelona assenyala que el retrat de monsieur Duval és “bastant proper a la realitat. De fet, es calcula que un 34% de la despesa turística es realitza en comerços. Tot i això, en temes relacionats amb el turisme és molt difícil generalitzar, perquè Barcelona rep un turisme molt divers i que canvia d’un any per l’altre”.

GRÀFIC: Despeses d’un viatge estàndard a Barcelona
Transport urbà
Bus Turístic * (1 dia)                           20,70
Barcelona Card * (2 dies)                   24,75
Taxi (nocturn)                                      15
Aeri del Port                                       10
Telefèric de Montjuïc                           9,3
* Compra online
                                                           79,75 euros 
Hotel *
2 nits                                                   99,39
* Mitjana de totes les pernoctacions realitzades a Barcelona el 2010 (Gremi d’Hotels)
El càlcul per a monsieur Duval s’ha realitzat en habitació doble i tenint en compte que paga les dues nits a mitges amb el seu amic.
                                                           99,39 euros
Àpats
2 esmorzars                                         2x10: 20
3 dinars                                               3x15: 45
2 sopars                                              2x27: 54
                                                           119 euros 
Compres
Samarreta del Barça (no oficial)           28
Sabates                                               89
Llibre Le Modernisme             54,50
Drac Park Güell                                  26
                                                           197,5 euros

Consumicions                        21,1 euros

Visites
Visita guiada barri Gòtic                      13
Catedral                                              6
Articket                                               25
Audioguia la Pedrera                            4
Casa Batlló                                         18,15
Museu del Barça                                 22
Sagrada Família *                                20,3
Poble Espanyol                                   8,9
Aquàrium                                            17,75
Ruta amb bici pel litoral                       22
* Inclou ascensors i audioguia
                                                           157,1 euros

TOTAL DESPESA                           673,84


Barcelona més cara que mai?
Barcelona és una ciutat més cara a causa del turisme? Per a l’Àngel Tarrés, president de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, la resposta és sí: “Encara que un cafè costés el mateix que a França, Barcelona és més cara si tenim en compte que el sou mig a Catalunya és més baix que en altres països europeus. Els turistes que baixen dels creuers tenen dues o tres hores per visitar la ciutat i estan disposats a pagar el preu que els demanin. Ara bé, no sé què se’n fa dels diners que rep la ciutat, perquè la patronal sempre es queixa”, ironitza Tarrés, que reconeix que, a falta de números, la seva opinió es basa en apreciacions.
La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha creat una comissió que els pròxims mesos estudiarà en profunditat els efectes que genera el turisme massiu a la ciutat. Basant-se en el seu coneixement del territori, el vicepresident segon de l’entitat, Lluís Rabell, ja anticipa que els principals problemes, relacionats amb la convivència i el trànsit, es concentren en les zones que reben més visites, Ciutat Vella, voltants de la Sagrada Família i del Park Güell.
Rabell es mostra partidari de recuperar el projecte d’mposar una taxa turística que va estudiar l’anterior equip de govern municipal. “Sense estar en contra del turisme, voldríem algunes polítiques de regulació en indrets determinats i que es considerés la implantació d’una taxa turística perquè l’Ajuntament tingui més recursos per tenir cura dels llocs que suporten més pressió. Els beneficis no haurien de ser per al sector turístic sínó perquè hi hagi més recursos municipals per mantenir l’espai públic”.
Tot i que tradicionalment Barcelona no ha estat una ciutat cara per als turistes, les coses sembla que estan canviant. L’anglesa Helen Barnes, casada i amb dos fills, ha vingut en diverses ocasions a la ciutat. En la seva última visita, li ha semblat que “el menjar i el beure eren exageradament cars comparat amb altres anys”, que les cartes de preus eren poc visibles i que la factura pujava sovint més del que s’esperava. Tot i això, afegeix, l’any que ve té ganes de repetir.

Cervesa a preu de Chivas
Els preus abusius i l’incompliment de l’obligació de posar la carta a l’abast dels clients segueixen sent una pràctica habitual a les terrasses de la Rambla. L’escena es produeix en el restaurant Zarzuela. Les cartes que s’ofereixen a la clientela que seu a les taules del carrer inclouen només el preu del menjar (per exemple, assortit de tapes per a dos, entre 32 i 44 euros). Ni rastre de quant val una beguda. Preguntem al cambrer el preu de la cervesa i respon que només serveixen barrils de 75 centilitres. I més petita? “No pot ser”.
El noi es posa nerviós quan veu que apunto tot el que diu i m’aconsella parlar amb l’home que hi ha a dins. L’encarregat de la barra es mostra reticent a deixar-me veure la carta de preus. “Per què la vol, vingui demà que hi haurà l’encarregat…”. Finalment, treu la carta amb els preus de les begudes d’un calaix. La cervesa més petita, de tres quarts de litre, costa 9,7 euros a la taula i a la terrassa, 7,1 a la barra. Insisteixo: i si vull una cervesa d’una mida menys etílica? “2 euros a la barra”. I si la demano fora me la serviran? “Depèn del cambrer”.

divendres, 30 de setembre de 2011

Coses que es veuen per Barcelona (terrats)


Punxes sobre els terrats de Barcelona (imatge presa des del carrer de la Dàlia (Font de la Guatlla). En primer pla, l'hotel Plaza i les torres venecianes; en segon terme, la Sagrada Família, la torre Agbar, les torres de la Vila Olímpica, la Catedral...

dijous, 28 d’octubre de 2010

Els pilars de la Sagrada Família

Publicat a El Periódico el 28 d'octubre del 2010

Josep Maria Espinàs recordava dimarts passat des d'aquestes pàgines que durant molt de temps els detractors de la Sagrada Família van comparar l'última obra de Gaudí amb una immensa mona de Pàsqua. Aquesta mateixa imatge, o la d'un castell de sorra, m'havia vingut al cap quan llegia El Periódico de dilluns. Suposo que la culpa la va tenir la impactant gràfica comparativa que il·lustrava la portada. A la imatge hi apareixia la colossal torre central que hi ha previst construir els pròxims anys, i que serà més alta que uns gegants barcelonins tan nostrats com 'hotel Arts o les torres Mapfre i Agbar. L'anomenada torre de Jesucrist s'enlairarà cinquanta metres per sobre de les vuit torres existents i estarà presidida per una creu gegantina a l'interior de la qual s'hi podrà pujar amb ascensor.
Ara que és tmps de crisis i que s'acosta la visita papal, els barcelonins podríem prendre una decisió salomònica i resoldre d'una vegada una polèmica quasi tan antiga com la Sagrada Família. Davant la disjuntiva de si continuar o aturar les obres, podríem optar pel camí del mig: fem veure que continuem els treballs, tot i que en realitat estiguin parats. N'hi hauria prou de deixar unes quantes bastides que no interferissin la visió de conjunt del temple per a què els turistes poguessin fer fotos sense impediments, i de col·locar uns quants ninots de goma, això sí, tots amb el seu casc, en punts estratègics de les quatre façanes. Tot plegat donaria la impressió que se segueix treballant, de manera que els japonesos seguirien acudint en massa a visitar el temple i pagant religiosament l'entrada. En conseqüència, les obres s'eternitzarien i els 25 milions que es recapten cada any es podrien destinar a Càritas o a mantenir els centenars d'esglésies, escoles religioses, santuaris, orfenats, clíniques, ermites, capelles, jardins, universitats, monestirs i convents que hi ha repartits per la ciutat i que de forma més o menys directa depenen de l'Església.