Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SGAE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SGAE. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de desembre de 2010

Jo piratejo, tu pirateges, ell pirateja

Publicat a El Periódico del 23 de desembre del 2010
Tombada la llei Sinde, la que preveia deixar els internautes espanyols sense descàrregues il·legals de pel·lícules, música o sèries de televisió. Al final ens hem quedat sense llei i amb descàrregues. I els autors, davant la indefensió absoluta. Espanya és un dels països europeus on més es pirateja, i no calia que ho digués Wikileaks. De la mateixa manera que és obvi que la SGAE ha comès excessos esperpèntics a l’hora de reclamar el pagament de drets d’autor, està fora de discussió que cal un marc legal que empari als creadors, que els protegeixi i, si és possible, fins i tot els ofereixi la possibilitat de guanyar-se la vida dignament.
Els pirates d’internet són partidaris del tot gratis. Volen cultura, creació nova, nous autors, però no volen pagar per accedir a les obres. En el fons s’enganyen. Si realment són aficionats d’un grup, els diners que s’estalviïn per accedir a la seva música els acabaran pagant amb escreix per accedir a un concert.
La cultura no és gratuïta, o, si més no, no tota la cultura ho ha de ser. ¿Tan difícil és d’entendre que darrera d’una pel·lícula, d’un llibre o una cançó, hi ha un treball i que aquest treball té un preu? A alguns sembla que els costa. Aplicant-se aquesta filosofia a ells mateixos, podrien deixar les portes de casa seva obertes perquè qualsevol persona que passés pel carrer pogués entrar a la cuina i servir-se a voluntat de la nevera o, perquè no, permetre que el veí de l’àtic vagi a fer una volta amb el seu cotxe quan li vingui de gust.
En el tema aquest de la cultura i els diners les administracions han seguit una línia erràtica. L’últim exemple, les celebracions del passat 11 de Setembre. La Generalitat convida uns quants artistes a actuar gratis en els actes que organitza a la Ciutadella. ¿Que potser no van cobrar els que posaven les cadires, els que van instal·lar els altaveus o els Mossos que estaven de guàrdia? D’això se’n diu donar exemple.