Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mariano Rajoy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mariano Rajoy. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de maig de 2012

De Rajoy al 15-M: la classe política de demà

Publicat a El Periódico del 17 de maig del 2012


Es diu molt que els polítics actuals són mediocres, que ja no hi ha grans estadistes com els d'abans. Curiosament, els que més lamenten que no tinguem líders com de Gaulle, Churchill, Felipe González o Adolfo Suárez, Jordi Pujol o Pasqual Maragall acostumen a ser els que més han maltractat el paper dels polítics. Però és cert que determinades actituds dels nostres representants ajuden poc a dignificar la seva figura. Fixem-nos en l'absentisme de Rajoy. On era el president del Govern mentre Espanya s'enfonsava en la misèria? Sí, ahir va comparèixer al Congrés de Diputats, però ho va fer després d'un mes d'absència i per respondre únicament a tres preguntes justament el dia que la prima de risc s'enfilava per damunt dels 500 punts.
D'un líder s'espera que doni la cara, que expliqui amb temprança el que està passant, que argumenti de forma intel·ligent les decisions que pren i que surti a tranquil·litzar una opinió pública que viu amb lògica angoixa els últims esdeveniments. Quan això no succeeix, en lloc de veure's recolzada, la gent sent cada vegada més que és empesa cap al precipici per aquells a qui havia escollit perquè defensessin els seus interessos. I la desempara es multiplica amb l'aniquilació de molts dels avenços socials que havia costat dècades de guanyar.
Avui, per sentir el que està passant s'ha de baixar a les places. El 15-M ha sacsejat consciències. En les improvisades taules rodones que s'han organitzat sobre l'asfalt, amb un megàfon que va passant de mà en mà, s'ha parlat dels problemes que pateix la gent, s'han escoltat propostes i alternatives, no totes elles utòpiques. El moviment Democràcia Real Ja ha demostrat que els joves també s'interessen per la política i que volen fer-se-la seva. Encara que a ells els produeixin arcades aquesta idea, un té la intuïció que als nostres carrers s'està forjant avui la renovada classe política del demà.

dijous, 19 d’abril de 2012

Primera represàlia per YPF


Article publicat a El Periódico del 19 d'abril del 2012

L’anunci deu haver causat consternació a la Casa Rosada: TVE va suspendre dimarts passat l’emissió d’un Españoles en el mundo dedicat a la Patagònia i en el seu lloc va programar un capítol dedicat a Praga. Ni en el pitjor dels seus malsons la presidenta Cristina Fernández de Kirchner es podia arribar a imaginar les terribles conseqüències que l’expropiació de la petroliera YPF tindria per al seu país. De moment, els espectadors de la televisió pública es van quedar sense veure un programa en el qual set espanyols que viuen al sud de l’Argentina ens havien de mostrar les meravelles naturals que amaga el sud del continent americà. La no emissió del programa, que ahir al matí encara es podia veure al web de TVE, segur que generarà una espectacular davallada del turisme a la zona i unes pèrdues milionàries.
És la primera represàlia que Espanya pren després que la vídua de Néstor Kirchner arrabassés bona part del negoci a Repsol. Al darrera hauran de venir altres mesures igual de radicals per fer front al desafiament. Si Aznar va envair l’illot de Perejil per un afer menor, el continuador de la seva obra, Mariano Rajoy, deu estar cavilant, enmig dels seus silencis, les pròximes mesures per restablir el nom i l’honor del regne d’Espanya. Amb tota la humilitat, li proposem algunes idees recollides els últims dies a le xarxes socials: enviament de la Legió al Río de la Plata; nacionalització immediata dels futbolistes argentins que juguen a la Lliga BBVA; reclamació per part de la SGAE dels drets sobre tots els tangos que Gardel va escriure i gravar a Barcelona; suspensió dels vols que connecten Madrid amb Buenos Aires, de manera que la capital quedi internacionalment aïllada; i prohibició de vendre llagostins australs al Caprabo i al Mercadona. En situacions com l’actual, Espanya i el seu president han d’estar a l’altura i ser contundents.

dijous, 8 de març de 2012

L'Espanya decent de Rajoy


Publicat a El Periódico del 8 de març del 2012
Mariano Rajoy va dir dissabte en un miting a Lucena que Espanya complirà amb els objectius de dèficit perquè és “un país decent i seriós”. Obviarem que digués que Espanya complirà quan el dia abans havia anunciat en roda de premsa a Brussel·les just el contrari, és a dir, que complirà l’any que ve, no aquest. Fixem-nos en la culminació de la frase: Espanya, com a país decent que és, complirà. Observem que el president del govern va pronunciar la frase amb tota la naturalitat i sense donar-hi gaire importància, com de passada. Ell, que és un home d’ordre, que defuig la polèmica i opta pels fets consumats, va associar la paraula decent a un comportament correcte i honest, a fer el que toca. O almenys a dir que ho faràs i que després ja ho veurem.
La decència de Rajoy ens remet a l’Espanya de Cuéntame… La gent decent era la que se sotmetia a les regles, la que respectava les jerarquies i l’statu quo, la que no protestava i obeïa amb submissió el que dictava el superior. Tant se val que el ciutadà s’enfrontés a decisions injustes del pare, mestre o director. La gent decent complia sense protestar. La gent com cal anava a missa els diumenges, sortia als carrers de Barcelona per passejar, comprar el tortell o per vitorejar al Caudillo. La resta, els que no passaven per l’aro, eren, ja se sap, els enemics, els marxistes, les hordes judeo-macòniques o, per dir-ho en terminologia actual, els antisistema. I com que ser inclòs dins dels innombrables estava molt mal vist, la majoria acotava el cap i seguia al ramat.
Ara que la tirania es diu Mercats, siguem decents i fem el que toca. Acceptem les retallades sense protestar i sense manifestar-nos, siguem responsables i vetllem per la bona imatge del país. No fos cas que ens confonguessin amb Grècia i espantéssim tots els Sheldon Adelson que somien a omplir Catalunya de casinos i –encara més- camps de golf.

dijous, 12 de gener de 2012

Carlos Fabra: "¿Us agrada l'aeroport de l'avi?"

Publicat a El Periódico del 12 de gener del 2012

Diumenge passat, el programa 30 Minuts reproduïa una frase espontània de qui ha estat el president de la Diputació de Castelló els últims setze anys que les càmeres van caçar al vol al finalitzar la inauguració del flamant aeroport de la ciutat. “¿Us agrada l’aeroport de l’avi?”, preguntava Carlos Fabra als seus néts sense cap pudor. No semblava que Fabra estigués fingint, quan, orgullós de l’obra acabada d’estrenar, presumia davant dels petits del seu aeroport. I diem seu perquè qui ha governat Castelló així el considera i perquè el centre aeroportuari està presidit per una escultura de 24 metres d’altura obra d’un artista amic seu.
Carlos Fabra té diverses causes pendents, per suborn, tràfic d’influències i delicte fiscal. Tot i que és possible que, com en ocasions anteriors, els tribunals l’absolguin, davant d’una part de l’opinió pública, ha quedat retratat, ulleres de sol incloses. De les seves paraules es desprèn una concepció caciquil de la política que segueix imperant en algunes comunitats. Sense anar més lluny, els expresidents valencià i de les Illes seuen aquests dies a la banqueta dels acusats. Les acusacions que pesen contra Francisco Camps i Jaume Matas són en apariència poc rellevants. Un, per haver acceptat el regal d’uns vestits, i l’altre, per pagar a un periodista. Però la percepció d’una part important de la ciutadania és que veiem només la punta de l’iceberg.
Ara que és president del Govern, Mariano Rajoy intenta donar una imatge centrada i desmarcar-se de l’Espanya de la corrupció. Ho tindrà difícil. Encara el 2008 afirmava que Carlos Fabra era un “ciutadà exemplar”.
Salvant les distàncies, que són moltes, m’ha vingut a la memòria la figura d’Al Capone, el mafiós que després de cometre tot tipus de crims en els Estats Units d’entreguerres va acabar entre reixes per una simple evasió fiscal. 

dijous, 3 de novembre de 2011

El PP hace campaña en Twitter

Publicado en El Periódico del 3 de noviembre de 2011
Avatares de Rajoy creados por usuarios de Twitter (El Periódico)
Un usuario de Twitter se pone la foto de Rajoy en su perfil para celebrar Halloween y desde el PP le piden que, por favor, la retire. A partir de aquí se desencadena una campaña en la red de usuarios que cuelgan imágenes manipuladas del líder popular. En paralelo, cuando desde el partido intentan difundir el #programaPP, los navegantes se suben al carro y convierten el hashtag en un rosario de propuestas electorales esperpénticas. Unos días antes, las campañas #preguntaleaMariano y #sumatealcambio habían acabado igual: en lo alto de las listas de las expresiones más usadas, aunque fuera por unas razones muy diferentes de las que sus instigadores seguramente habían imaginado.
Tanto #preguntaleaMariano como #sumatealcambio despertaron la vena más sarcástica, crítica y burlesca de los usuarios de Twitter. En un carnaval de los disparates, había chicas que preguntaban a Rajoy si debían dejarse el pelo corto o ponerse mechas, mientras que otros vaticinaban que el cambio prometido llevará al cardenal Rouco al frente de un ministerio.
Las redes sociales funcionan de forma diferente a lostelediarios de la época de los Urdaci y los Sáenz de Buruaga, donde tú mandabas tu comunicado de prensa y los presentadores se limitaban a poner cara y voz. Ahora, el ciudadano tiene infinidad de canales para expresarse y los navegantes son poco amigos de cualquier intento de manipulación. Además, pongamos que en las próximas elecciones el PP gana con un 45% de los votos. Pues bien, una vez descontados abstencionistas y votantes de otros partidos, este resultado representará solo un tercio de la población española con derecho a voto. Pero seguro que los lúcidos estrategas electorales del PP todo eso ya lo saben. Deben pensar que también en las redes sociales está bien que se hable de ti, aunque sea mal.

El PP fa campanya a Twitter


Publicat a El Periódico del 3 de novembre del 2011
Un usuari de Twitter es posa la foto de Rajoy en el seu perfil per celebrar Halloween i des del PP li demanen que, si us plau, la retiri. A partir d’aquí es desencadena una campanya a la xarxa d’usuaris que pengen imatges manipulades del líder popular. En paral·lel, quan des del partit de la gavina intenten difondre el #programaPP, els navegants es pugen al carro i converteixen el hashtag en un rosari de propostes electorals esperpèntiques. Uns dies abans, les campanyes #preguntaleaMariano i #sumatealcambio havien acabat igual: a dalt de tot de les llistes de les expressions més usades del dia, encara que fos per unes raons molt diferents de les que els seus instigadors segurament havien imaginat.
Tant #preguntaleaMariano com #sumatealcambio van despertar la vena més sarcàstica, crítica i burlesca dels usuaris de Twitter. En un veritable carnaval dels disbarats, hi havia noies que preguntaven a Mariano Rajoy si havien de deixar-se el cabell curt o posar-se metxes, mentre que altres vaticinaven que el canvi promès durà el cardenal Rouco al front d’un ministeri.
Les xarxes socials funcionen diferent dels Telediario de l’època dels Urdaci i dels Sáenz de Buruaga, on tu enviaves el teu comunicat de premsa i els presentadors es limitaven a posar-hi cara i veu. Ara, el ciutadà té infinitat de canals per expressar-se i els navegants són poc amics de qualsevol intent de manipulació. A més, posem que en les pròximes eleccions el PP guanya amb un 45% dels vots. Doncs bé, un cop descomptats abstencionistes i votants d’altres partits, aquest resultat representarà només un terç de la població espanyola amb dret a vot. Però segur que els lúcids estrategs electorals del PP tot això ja ho saben. Deuen pensar que també a les xarxes socialc està bé que es parli de tu, encara que sigui malament.