Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hitler. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hitler. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de setembre de 2010

Franco contra Garzón

(publicat a El Periódico 20-5-10)

¡Quina ironia! Ara resulta que els hereus dels botxins del franquisme enterren a la cuneta judicial Baltasar Garzón, el jutge que precisament defensava la dignitat de les víctimes de la dictadura. ¿Tan fàcilment hem oblidat el que van significar aquells quaranta anys nefastos de la nostra història?
Per si algú necessita un recordatori, Franco és aquell que, entre altres coses, va dir: “Espanya serà governada per un sistema corporatiu semblant al que s’ha instaurat a Portugal, Itàlia i Alemanya” (1936); “sapigueu, madrilenys, que com més gran sigui l’obstacle, més dur serà per la nostra part el càstic” (1936); “ara no es pot pensar en res més que en acabar la guerra; després caldrà liquidar-la” (1937); “el nou Estat espanyol serà una veritable democràcia” (1937); “si és necessari, afusellaré a mitja Espanya” (1938); “el caràcter de cada regió serà respectat, sense prejudici per a la unitat nacional, que volem que sigui absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, l’espanyola” (1938); (Hitler és) “un home extraordinari, moderat, sensible, ple d’humanitat i amb grans idees” (1940); “no hi ha redempció sense sang, i beneïda mil vegades la sang que ens ha portat la nostra redempció” (1946); “el nostre deure és morir”; “amb Espanya seguiran estant sempre la veritat i la raó” (1946); “nego que a Espanya hi hagi cap problema polític per resoldre. Els nostres problemes els hem resolt amb la nostra sang i el nostre esforç” (1946); “mentre que altres van cap a la democràcia, nosaltres ja estem de tornada” (1947); “no donaré a Espanya cap llibertat en els pròxims deu anys. Passat aquest temps, obriré una mica la mà” (1949); “si Alemanya no existís, els europeus hauríem d’inventar-la” (1956); “és infantil qualificar-me de dictador” (1957); “la nostra obra és el mandat dels nostres morts” (1962); “mai em va moure l’ambició de comandament” (1966); “el nostre país necessitarà per molts anys ser governat amb prudència infinita i també amb comprensió i amor” (1967).
Què fràgil que és, de vegades, la memòria.