Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garzón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garzón. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de novembre de 2011

Franco contra Garzón

Publicado en El Periódico del 20 de mayo de 2010


¡Vaya ironía! Ahora resulta que los herederos de los verdugos del franquismo entierran en la cuneta judicial a Baltasar Garzón, el juez que precisamente defendía la dignidad de las víctimas de la dictadura. ¿Tan fácilmente hemos olvidado lo que significaron aquellos cuarenta años nefastos de nuestra historia?
Por si alguien necesita un recordatorio, Franco fue aquel hombre que, entre otras cosas, dijo: “España será gobernada por un sistema corporativo semejante al que ha sido instaurado en Portugal, Italia y Alemania” (1936); “sabed, madrileños, que cuanto mayor sea el obstáculo, más duro será por nuestra parte el castigo” (1936); “ahora no cabe pensar más que en terminar la guerra; luego habrá que liquidarla” (1937); “el nuevo Estado español será una verdadera democracia” (1937); “si es necesario, fusilaré a media España” (1938); “el carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española” (1938); (Hitler es) “un hombre extraordinario, moderado, sensible, lleno de humanidad y con grandes ideas” (1940); “no hay redención sin sangre, y bendita mil veces la sangre que nos ha traído nuestra redención” (1946); “nuestro deber es morir”; “con España seguirán siempre estando la verdad y la razón” (1946); “niego que en España haya ningún problema político que resolver. Nuestros problemas los hemos resuelto con nuestra sangre y con nuestro esfuerzo” (1946); “cuando otros van hacia la democracia, nosotros ya estamos de vuelta” (1947); “no daré a España ninguna libertad en los próximos diez años. Pasado ese plazo, abriré un poco la mano” (1949); “si Alemania no existiera, los europeos habríamos de inventarla” (1956); “es infantil calificarme de dictador” (1957); “nuestra obra es el mandato de nuestros muertos” (1962); “nunca me movió la ambición de mando” (1966); “nuestro país necesitará por largos años ser gobernado con infinita prudencia y también con comprensión y amor” (1967)
Qué frágil es, a veces, la memoria.

dijous, 23 de setembre de 2010

Franco contra Garzón

(publicat a El Periódico 20-5-10)

¡Quina ironia! Ara resulta que els hereus dels botxins del franquisme enterren a la cuneta judicial Baltasar Garzón, el jutge que precisament defensava la dignitat de les víctimes de la dictadura. ¿Tan fàcilment hem oblidat el que van significar aquells quaranta anys nefastos de la nostra història?
Per si algú necessita un recordatori, Franco és aquell que, entre altres coses, va dir: “Espanya serà governada per un sistema corporatiu semblant al que s’ha instaurat a Portugal, Itàlia i Alemanya” (1936); “sapigueu, madrilenys, que com més gran sigui l’obstacle, més dur serà per la nostra part el càstic” (1936); “ara no es pot pensar en res més que en acabar la guerra; després caldrà liquidar-la” (1937); “el nou Estat espanyol serà una veritable democràcia” (1937); “si és necessari, afusellaré a mitja Espanya” (1938); “el caràcter de cada regió serà respectat, sense prejudici per a la unitat nacional, que volem que sigui absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, l’espanyola” (1938); (Hitler és) “un home extraordinari, moderat, sensible, ple d’humanitat i amb grans idees” (1940); “no hi ha redempció sense sang, i beneïda mil vegades la sang que ens ha portat la nostra redempció” (1946); “el nostre deure és morir”; “amb Espanya seguiran estant sempre la veritat i la raó” (1946); “nego que a Espanya hi hagi cap problema polític per resoldre. Els nostres problemes els hem resolt amb la nostra sang i el nostre esforç” (1946); “mentre que altres van cap a la democràcia, nosaltres ja estem de tornada” (1947); “no donaré a Espanya cap llibertat en els pròxims deu anys. Passat aquest temps, obriré una mica la mà” (1949); “si Alemanya no existís, els europeus hauríem d’inventar-la” (1956); “és infantil qualificar-me de dictador” (1957); “la nostra obra és el mandat dels nostres morts” (1962); “mai em va moure l’ambició de comandament” (1966); “el nostre país necessitarà per molts anys ser governat amb prudència infinita i també amb comprensió i amor” (1967).
Què fràgil que és, de vegades, la memòria.