Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fernando Alonso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fernando Alonso. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de novembre de 2011

A 300 por hora por un campo de golf

Publicado en El Periódico del 13 de mayo de 2010
Unas 100.000 personas se pasaron por el Circuit de Catalunya el pasado domingo para presenciar en directo el Gran Premio de Fórmula 1, y son muchas. La suma de velocidad, sofisticación, riesgo y unas gotas de lo que llaman glamur sigue seduciendo a millones de espectadores. Sin embargo, es lícito preguntarse por el futuro de la fórmula 1 en una sociedad como la nuestra, que pregona la necesidad del ahorro energético y que apuesta por las fuentes de energía renovables. ¿Es coherente que mientras agotamos las reservas de petróleo, se sigan disputando carreras entre vehículos impulsados por motores de explosión que rinden más de 700 caballos de potencia y que en las rectas alcanzan los 300 kilómetros por hora? Seguramente no, pero ya se sabe que la contradicción forma parte de la esencia humana. A mí, lo confieso, también me gustan.

En la actualidad, los fabricantes anuncian que los vehículos que dentro de unos años conduciremos serán eléctricos. La nueva tecnología representará una ganancia objetiva: los coches y las motos del mañana no consumirán derivados del petróleo y encima tendrán un funcionamiento extremadamente silencioso. Y con las carreras, ¿qué va a suceder? ¿Las marcas se adaptarán a los nuevos tiempos y pondrán a competir unos vehículos igual de potentes, pero que no harán más ruido que el de la flecha disparada por el arquero cortando el aire a toda velocidad? Hoy por hoy, resulta difícil imaginar a Fernando Alonso con su Ferrari enfilando la recta de tribunas rodeado del silencio de los campos de golf. También podría ocurrir que los circuitos se convirtieran en un reducto para los nostálgicos del olor a gasolina quemada y para los amantes del exceso de decibelios, y que a la larga acabaran desapareciendo. Ha sucedido con otros espectáculos de masas. Varían los valores de la sociedad y los hábitos se transforman. A nadie se le ocurriría, hoy, organizar luchas de gladiadores como se hacía en el coliseo romano hace 2.000 años. Del mismo modo, dentro de 2.000 años seguramente a nadie se le pasará por la cabeza montar corridas de toros, aunque esta es otra historia.

dijous, 23 de setembre de 2010

A 300 per hora per un camp de golf

(publicat a El Periódico 13-5-10)

Unes 100.000 persones es van passar pel Circuit de Catalunya diumenge passat per presenciar en directe el Gran Premi de Fòrmula 1, i això és molta gent. La suma de velocitat, sofisticació, risc i unes gotes d’això que en diuen glamur continua sedduint a milions d’espectadors de tot el món. Tanmateix, és lícit preguntar-se quin futur té la Fòrmula 1 en una societat com la nostra, que pregona la necessitat de l’estalvi energètic i que aposta per les fonts d’energia renovables. És coherent que mentre exhaurim les reserves de petroli es continuïn disputant carreres entre vehicles impulsats per motors d’explosió que rendeixen més de 700 cavalls de potència i que a les rectes es posen amb facilitat a 300 per hora? Segurament no, però ja se sap que la contradicció forma part de l’essència humana. A mi mateix, ho confesso, també m’agraden.
Ara, els principals fabricants anuncien que els vehicles que d’aquí a uns anys conduirem pel carrer seran elèctrics. La nova tecnologia representarà un guany objectiu: els cotxes i les motos del demà no consumiran derivats del petroli i a sobre tindran un funcionament extremament silenciós. I amb les curses, què passarà?. Les marques s’adaptaran als nous temps i faran competir uns vehicles igual de potents però que no faran més soroll que el que pot produir la fletxa disparada per l’arquer tallant l’aire a tota velocitat? Ara per ara, costa d’imaginar-me Fernando Alonso amb el seu Ferrari enfilant la recta de tribunes envoltat del silenci propi dels camps de golf. També podria passar que els circuits es convertissin en un reducte per als nostàlgics de l’olor a gasolina cremada i per als amants de l’excés de decibels, i que a la llarga acabessin desapareguent. Ha succeit amb altres espectacles de masses. Varien els valors de la societat i els hàbits es transformen. A ningú se li acudiria, avui, organitzar lluites de gladiadors com es feia en el coliseu romà fa dos mil anys. De la mateixa manera, d’aquí a dos mil anys segurament a ningú se li passarà pel cap muntar corrides de toros, tot i que aquesta és una altra història.