Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espinàs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espinàs. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 d’octubre de 2010

Els pilars de la Sagrada Família

Publicat a El Periódico el 28 d'octubre del 2010

Josep Maria Espinàs recordava dimarts passat des d'aquestes pàgines que durant molt de temps els detractors de la Sagrada Família van comparar l'última obra de Gaudí amb una immensa mona de Pàsqua. Aquesta mateixa imatge, o la d'un castell de sorra, m'havia vingut al cap quan llegia El Periódico de dilluns. Suposo que la culpa la va tenir la impactant gràfica comparativa que il·lustrava la portada. A la imatge hi apareixia la colossal torre central que hi ha previst construir els pròxims anys, i que serà més alta que uns gegants barcelonins tan nostrats com 'hotel Arts o les torres Mapfre i Agbar. L'anomenada torre de Jesucrist s'enlairarà cinquanta metres per sobre de les vuit torres existents i estarà presidida per una creu gegantina a l'interior de la qual s'hi podrà pujar amb ascensor.
Ara que és tmps de crisis i que s'acosta la visita papal, els barcelonins podríem prendre una decisió salomònica i resoldre d'una vegada una polèmica quasi tan antiga com la Sagrada Família. Davant la disjuntiva de si continuar o aturar les obres, podríem optar pel camí del mig: fem veure que continuem els treballs, tot i que en realitat estiguin parats. N'hi hauria prou de deixar unes quantes bastides que no interferissin la visió de conjunt del temple per a què els turistes poguessin fer fotos sense impediments, i de col·locar uns quants ninots de goma, això sí, tots amb el seu casc, en punts estratègics de les quatre façanes. Tot plegat donaria la impressió que se segueix treballant, de manera que els japonesos seguirien acudint en massa a visitar el temple i pagant religiosament l'entrada. En conseqüència, les obres s'eternitzarien i els 25 milions que es recapten cada any es podrien destinar a Càritas o a mantenir els centenars d'esglésies, escoles religioses, santuaris, orfenats, clíniques, ermites, capelles, jardins, universitats, monestirs i convents que hi ha repartits per la ciutat i que de forma més o menys directa depenen de l'Església.