Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esperanza Aguirre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esperanza Aguirre. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 d’abril de 2011

Esmorzars d'alta tensió

Publicat a El Periódico del 28 d'abril del 2011

María Dolores de Cospedal segurament va escollir el pitjor dels escenaris possibles per acusar els informatius de TVE de falta d’imparcialitat. Ho va fer a Los desayunos de TVE, el programa que condueix amb desimboltura Ana Pastor. La periodista va plantar cara a la secretària general del PP quan aquesta va dir que “en l’àmbit de la informació no es veu la imparcialitat que hauria de tenir” i que els informatius “no són imparcials ni objectius”.
La conductora de Los desayunos de TVE va plantar cara, i a partir d’aquí es va iniciar una discussió la mar d’interessant entre totes dues que reflecteix dues formes ben diferents d’apreciar la realitat. Sense necessitat de recordar Urdacis ni Buruagas passats, Pastor va respondre a la política que era un orgull dels periodistes de la televisió pública espanyola treballar “en aquesta etapa de llibertat” i que l’actual televisió és diferent a la d’altres èpoques.
Primer se les havia tingut amb Esperanza Aguirre, el mes passat amb Mahmud Ahmadinejad. Ana Pastor s’ha guanyat el mèrit a ser considerada la Mònica Terribas espanyola. Sigui qui sigui qui té al davant, ella no es deixa intimidar. Es manté fidel als criteris que han de guiar al bon periodista que ha demostrat ser. Sense anar més lluny, fa poques setmanes va rebre el premi a la llibertat d’expressió que atorga l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet. El jurat va valorar precisament la forma “valenta i independent” com fa les entrevistes. Però ja se sap: els polítics, especialment els de dretes, tenen alèrgia a la independència dels mitjans de comunicació.
Segurament l’etapa actual és la de major llibertat informativa dels canals de televisió i emissores de ràdio que depenen de les institucions, tant a Espanya com a Catalunya. Sens dubte, el mèrit ha estat dels professionals de cada casa. Tant de bo es mantingui aquesta línia. Saber què passa al món i ajudar-nos a interpretar la realitat, encara que aquesta resulti molesta, ens fa més lliures.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Si els fem fora a tots, ¿qui manarà?

Publicat a El Periódico 14-10-2010

Els que manen estan a la corda fluixa, i ho saben. La crisi econòmica necessita culpables, de la mateixa manera que els ciutadans necessitem atribuir a una cara reconeixible o a un fet concret el mal temps que ha fet l’últim cap de setmana o l’empat del Barça en el darrer partit jugat a casa. No acceptem que els aiguats que ens han espatllat els dies de festa o que el nostre equip perdés sigui fruit dels elements o de la suma d’uns factors que, per ara, queden fora de la nostra capacitat de control o de comprensió. L’home del temps es va equivocar, acusem. O la gespa del Camp Nou estava en mal estat. ¡Fora! ¡Que els canviïn!
En aquesta situació es troben ara els polítics. Els carreguem tota la culpa de la delicada situació actual i, emprenyats com estem, volem que paguin per tot el mal que han fet ells i tots els seus antecessors. Jordi Hereu va ser el primer a provar la medicina. Va convocar un referèndum per reformar la Diagonal creient que el guanyaria de carrer i ara es troba empantanat en una bassa sense saber com sortir-ne. A Catalunya, Montilla té unes perspectives elèctorals pèssimes, mentre que a Madrid n’hi ha hagut prou que Zapatero proposés la ministra Trinidad Jiménez per competir amb Esperanza Aguirre perquè els militants socialistes miressin cap a una altra banda i escollissin un Tomás Gómez menys esquitxat pel llot del govern.
Imaginem que aconseguim fer fora tots els polítics.¿Què passarà després, quan hàgim substituït tots els alcaldes, presidents de comunitat, president i ministres del govern i descobrim que les coses no eren tan senzilles i que tot plegat continua, si fa no fa, igual que abans? Potser llavors ens adonarem que per damunt seu hi havia uns lobbies i poders ocults que manen tant o més que ells i sobre els quals els pobres ciutadans tenim una capacitat d’incidència gairebé nul·la. Si aquest dia arriba, ¿qui ens governarà? Bé, sempre ens quedarà una Belén Esteban.perquè ens curi de tots els mals.