dilluns, 12 de novembre de 2012

Convida'm a conèixer la teva ciutat

Publicat al diari Ara l'11 de novembre del 2012
Marco Giralucci (foto Walter Fano)

A la xarxa hi ha més de mig miler de blogs escrits des de l'estranger per catalans i en català i sobre qualsevol destinació. Ens centrem en alguns que s'han convertit en guies molt útils per fer una escapada o viure en altres ciutats occidentals
Marc Tió, Marc Esteve i Marco Giralucci viuen a Nova York, Dublín i Venècia. Cadascú des del seu lloc de residència ha posat en marxa un blog que pretén ser una guia de la ciutat que els acull i que s'adreça als catalans que tenen intenció de viatjar-hi. Tots tres es diuen igual que el mític viatger venecià que al segle XIII va descobrir als ulls europeus les meravelles que amagava la Ruta de la Seda. Però a diferència d'ell els Marco Polo del segle XXI expliquen el que veuen des d'un teclat.
L'oferta de blogs de ciutats del món escrits per catalans es multiplica a la mateixa velocitat que augmenta el nombre de catalans que se'n van a viure a l'estranger i tenen ganes d'explicar en la seva llengua tot el que descobreixen.
Eduard Balsebre és un viatger impenitent que nodreix cinc blogs de viatges (El bloc dels viatgesViatge a l'OrientGuia d'AmsterdamGuia de Lisboa i Guia de Samarcanda) La catosfera viatgera, un directori on recopila tots els blogs de viatges escrits en català. Segons el recompte que Balsebre va iniciar fa mig any, a la xarxa hi ha més de mig miler de blogs escrits en català fora de l'Estat. "N'hi ha de quasi qualsevol destinació del planeta, inclosos l'Àrtic i l'Antàrtic", revela. I tot i que el càlcul no inclou els espais que estan inactius o que han deixat de funcionar, la xifra augmenta al ritme d'un 10% o un 15% anual, explica.
L'autor de La catosfera viatgera (lacatosferaviatgera.blogspot.com) destaca que els blogs cada cop són menys un relat adreçat a familiars i amics. Al contrari, els autors són conscients que s'adrecen a un públic més ampli i les agències de publicitat han fixat l'atenció en els que reben més visites.
Unes hores de consulta per internet revelen que encara hi ha molts autors que insisteixen a explicar anècdotes irrellevants (neveres d'Erasmus buides, carnets del Barça de la penya local...) perquè no serveixen per fer entendre al lector com és la ciutat o les persones amb qui conviuen. Però també hi ha multitud d'espais plens d'històries interessants.
Per exemple, les que explica Marc TióCap a Nova York(www.capanovayork.com). Tió, de 37 anys, feia de guionista al programa El club, d'Albert Om, i el 2009 va decidir que necessitava "un canvi bèstia". Poc després d'establir-se a la ciutat dels gratacels, va detectar que molts amics i amics dels amics dels seus amics es posaven en contacte amb ell per demanar-li consells sobre la ciutat. "Si tanta gent m'ho pregunta, és que hi ha una necessitat", es va dir. I es va posar a organitzar rutes per a catalans que visitin la ciutat.
Això d'organitzar rutes per Nova York en català "a la gent li fa molta gràcia", assegura Tió divertit. Ell acompanya persones que viatgen soles i parelles, però també grups d'amics, famílies i, sobretot, gent gran, que no parla idiomes i que necessita ajuda per aclarir-se al metro.
El servei de guia es complementa amb la web, el blog i els comptes de Twitter i Facebook, des d'on ha difós abundant informació sobre l'huracà Sandy. Perquè a banda de guia i enamorat de Nova York, Marc Tió és periodista i col·labora a RAC1. "Sento passió per Nova York i m'encanta descobrir-la i ensenyar-la".
De Nova York a Dublín
A diferència de Tió, Marc Esteve, de 36 anys, no tenia cap intenció professional quan, l'estiu del 2010, va obrir el seu portal. L'únic que pretenia era entretenir-se i posar en pràctica els coneixements adquirits amb el llibre per fer pàgines web que s'acabava de comprar. Així va néixer un espai amb una estètica i un nom poc habituals a internet: Societat de beneficència dels catalans de Dublín (www.dublin.cat). "Sóc una mica romàntic i hi havia hagut un casal a Cuba fundat el 1840 que es deia igual. El títol suggereix també aquesta barreja entre noves tecnologies i el passat. Posar-li Casal català a Dublín hauria estat poc original", ironitza.
L'objectiu d'aquest llicenciat en empresarials, amb vuit anys de residència a Dublín, és donar consells a catalans que vulguin establir-se a la ciutat, més que oferir informació als que hi viatgen, "que per a això ja hi ha les guies". A la seva particular societat de beneficència , Esteve explica trucs sobre els carrers, la gent i l'administració irlandesa que ell va haver de descobrir pel seu compte quan se n'hi va anar a viure i que ara ofereix generosament a les persones que entren a la seva pàgina o que li escriuen per demanar-li consell. "No em suposa cap problema. La utilitat de la web és donar informació; no costa gens aconsellar".
Això sí, últimament ha notat un notable increment de les visites en l'apartat de consells laborals. Per respondre a aquest interès, segurament provinent de catalans que valoren la possibilitat d'emigrar a Irlanda, Esteve ha actualitzat i ampliat la informació disponible.
I cap a Venècia
El plantejament de VenèciAquí (tourveneciaqui.wordpress.com) s'assembla més al de Cap a Nova York que al de la Societat de beneficència. El seu autor és Marco Giralucci, un venecià que ha viscut molts anys a Catalunya i que, de nou al seu país, des de lluny organitza rutes turístiques "en català i des d'un punt de vista català".
"Vaig començar amb un blog sobre Catalunya en italià (Catalogna oggi), després vaig pensar que a molts catalans els agrada Itàlia i que valia la pena explicar-los el país en català. Ara, després d'entrar en contacte amb altres blogs en català sobre ciutats d'Itàlia, m'he decidit a posar en marxa la meva activitat".
Arquitecte i expert en història de l'art, Giralucci també oficia com a perfecte cicerone des de la xarxa. Gràcies a les acurades entrades que escriu, coneixerem la història de nombrosos edificis i artistes venecians, la toponímia local i històries curioses. Per exemple, perquè els GPS es tornen bojos en arribar a Venècia (carrers estrets, noms de carrers repetits...) o que allà es van inventar els girs bancaris, ja al segle XVII, per mediació dels ubics mercaders venecians, que exercien la seva activitat en tots els confins de la Mediterrània.
Per Giralucci, els avantatges d'una guia online respecte a una guia de paper són clars: "És viva, perquè va actualitzant-se contínuament, i sobretot tens la percepció que al darrere sempre hi ha una persona que comunica una experiència".
El que mai no sabrem és si Marco Polo, en el cas d'haver nascut set segles més tard, avui també tindria el seu blog.

Cap a la fi de les guies en paper?
"D'aquí deu anys els smartphones i les tablets actuals s'hauran transformat en aparells que ara semblen de ciència-ficció", assegura Eduard Balsebre. Aquest viatger i bloguer infatigable entén que els blogs són el lloc idoni per a la publicació dels relats viatgers. "Els cronistes de viatges del segle XXI escriuen en un teclat i en segons es llegeix a tot el món", constata. Segons Balsebre hi ha autors de blogs de viatges en català que "són pura literatura" i que el fet d'escriure en la seva llengua "ha significat ocupar l'espai social que estava (i està) buit per la manca de mitjans de comunicació sobre viatges en català".
Balsebre és un convençut dels avantatges que té un blog per a un viatger. "Ofereix una fantàstica alternativa al clàssic quadern de viatge (la llibreta en paper) i permet compartir amb facilitat les experiències i  recomanacions. Tant és així que alguns professionals del món dels viatges cerquen aquest espai com una manera d'arribar a potencials clients".
Respecte a la clàssica guia en paper, els blocs sobre ciutats tenen l'avantatge de poder oferir una actualització contínua dels continguts, la modificació dels que han caducat i la incorporació dels que són novedosos; permeten afegir tries personalitzades; i estan escrits en la teva llengua. Com a inconvenients, Balsebre cita la desconfiança respecte a un autor desconegut que es troba a la xarxa (qui és aquest?). Però això canviarà "radicalment" en pocs anys, vaticina. "Naixeran (estan naixent ara mateix) col·leccions de guies semi-professionalitzades, impulsades per viatgers que tenen força lectors. Aquestes guies-blocs, igual que ara està passant amb els blocs de viatges, es complementaran amb les guies-paper, i amb el temps totes dues conviuran en les noves eines portàtils".
Pep Bernadas, cofundador de la llibreria de viatges Altaïr, valora la "percepció subjectiva i actual" que ofereixen els blocs. Tot i això, està convençut que les guies tradicionals encara tenen recorregut i conviuran amb les noves eines digitals. "Hi haurà una evolució molt ràpida cap al predomini de les aplicacions que, via GPS, et faciliten tota mena d’informacions. Les que hi ha ara són més efectistes que eficaces, plenes d’inexactituds; però milloren ràpid. De tota manera, mentre els cercadors només et donin informacions que en un 90% són repetitives i costi tant de trobar el què realment t’interessa, el paper segueix sent de més fàcil consulta".
Quan surt de viatge, Bernadas opta per combinar la informació que li aporta la guia que sempre du a la butxaca amb la que obté via internet. Ara bé, creu que els webs i blogs tenen les seves limitacions: estan bé quan fan referència a indrets, activitats i altres aspectes que tenen a veure amb els interessos i afinitats dels autors. En canvi, la informació global que s'hi troba acostuma a estar afusellada d'altres fonts.
"A mi m’agrada guardar les guies velles -confessa Bernadas-. Serveixen de suport a la memòria. Sense la Guide Bleu de Turquia que vaig utilitzar el 1976, per exemple, no sabria recordar amb fidelitat els barris vells d’Istanbul. L’Istiqlal Cadessi o la plaça de Taksim no tenen res a veure amb el que eren aleshores. Si un escriptor vol ambientar un personatge a la Barcelona dels anys 60, com ho faria sense una guia d’aquell moment?".


1 comentari: