Publicat a El Periódico del 23 de desembre del 2010
Tombada la llei Sinde, la que preveia deixar els internautes espanyols sense descàrregues il·legals de pel·lícules, música o sèries de televisió. Al final ens hem quedat sense llei i amb descàrregues. I els autors, davant la indefensió absoluta. Espanya és un dels països europeus on més es pirateja, i no calia que ho digués Wikileaks. De la mateixa manera que és obvi que la SGAE ha comès excessos esperpèntics a l’hora de reclamar el pagament de drets d’autor, està fora de discussió que cal un marc legal que empari als creadors, que els protegeixi i, si és possible, fins i tot els ofereixi la possibilitat de guanyar-se la vida dignament.
Els pirates d’internet són partidaris del tot gratis. Volen cultura, creació nova, nous autors, però no volen pagar per accedir a les obres. En el fons s’enganyen. Si realment són aficionats d’un grup, els diners que s’estalviïn per accedir a la seva música els acabaran pagant amb escreix per accedir a un concert.
La cultura no és gratuïta, o, si més no, no tota la cultura ho ha de ser. ¿Tan difícil és d’entendre que darrera d’una pel·lícula, d’un llibre o una cançó, hi ha un treball i que aquest treball té un preu? A alguns sembla que els costa. Aplicant-se aquesta filosofia a ells mateixos, podrien deixar les portes de casa seva obertes perquè qualsevol persona que passés pel carrer pogués entrar a la cuina i servir-se a voluntat de la nevera o, perquè no, permetre que el veí de l’àtic vagi a fer una volta amb el seu cotxe quan li vingui de gust.
En el tema aquest de la cultura i els diners les administracions han seguit una línia erràtica. L’últim exemple, les celebracions del passat 11 de Setembre. La Generalitat convida uns quants artistes a actuar gratis en els actes que organitza a la Ciutadella. ¿Que potser no van cobrar els que posaven les cadires, els que van instal·lar els altaveus o els Mossos que estaven de guàrdia? D’això se’n diu donar exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada